Quina diferència hi ha entre el control electrònic i el control mecànic en una rentadora?

Quina diferència hi ha entre el control electrònic i el control mecànic en una rentadora? Les rentadores amb controls mecànics són cada cop menys habituals a les botigues, però la gent encara discuteix quina és millor i més fiable: la mecànica o l'electrònica. A més, alguns artesans afirmen que els antics reguladors manuals són moltes vegades més forts que les tecnologies electròniques modernes. Cal aclarir quin costat és cert. Anem a esbrinar com es diferencia el control electrònic del control mecànic i quin durarà més temps. Comparem les dues opcions segons tots els criteris.

Característiques comparatives dels tipus de control

Per esbrinar quin tipus de control és millor, heu de tenir en compte les dues opcions. Comencem amb la mecànica, el principal avantatge de la qual és la fiabilitat. La commutació mecànica es realitza mitjançant temporitzadors, gràcies als quals l'interruptor giratori es mou a una velocitat determinada. Es tanquen els contactes i s'activen o desactiven les funcions previstes. L'esquema és senzill i, per tant, fiable. També hi ha un inconvenient: un gran nombre d'elements giren constantment, la qual cosa accelera el seu desgast. Les peces es desgasten, es trenquen i necessiten reparacions amb més freqüència.

El control electrònic no es pot dir simple, al contrari, és molt complex i confús. Però aquesta complexitat no preocupa a l'usuari: gràcies als nombrosos botons i controls, utilitzar la màquina és fàcil i senzill. Només cal que mireu el tauler, llegiu les icones i premeu la tecla desitjada. A més de la configuració còmoda i intuïtiva, l'electrònica moderna té les següents diferències avantatjoses amb la mecànica: control mecànic

un mínim de peces mòbils, que redueix la probabilitat de desgast del sistema;
la presència de moltes funcions addicionals que simplifiquen el rentat i milloren la qualitat del rentat (depilació, esbandit intensiu, acceleració);
equipar la màquina amb sensors especials que calculen automàticament la quantitat d'aigua i pols recollida, així com la temperatura i la durada del cicle;
claredat del procés de rentat a causa de la pantalla (reflecteix l'etapa del cicle, la durada i la configuració seleccionada);
major seguretat, ja que l'electrònica és capaç de respondre a situacions d'emergència, apagant la màquina en cas de fuites, augment de l'escuma i desequilibri (gràcies als sensors, la rentadora detecta el problema i el corregeix);
autodiagnòstic (tots els components i peces estan connectats al "cervell": el tauler de control, de manera que en cas de fallades, el mòdul detecta una avaria i mostra un codi d'error a la pantalla).

La mecànica es considera més fiable, l'electrònica més còmoda i segura.

Les màquines controlades electrònicament també tenen un defecte: la sensibilitat als canvis sobtats de tensió. Un tall de corrent sobtat o una sobretensió pot provocar que el sistema es congeli, fins i tot provocar l'avaria del mòdul de control. Refrescar, reparar o substituir aquest últim no és barat; de vegades és més rendible comprar una rentadora nova. Tot i que hi ha una alternativa: incloure un estabilitzador especial a la xarxa, que suavitzarà el subministrament d'electricitat i protegirà la rentadora de fallades. control electrònic

Després d'haver comparat els avantatges i els desavantatges del control mecànic i electrònic, podem concloure que l'electrònica guanya amb confiança. Si la rentadora té un tauler de control, utilitzar-lo és més còmode, fàcil i segur.Per tant, ara és gairebé impossible trobar mecànics a les botigues.

Per què les màquines mecàniques antigues duraven més?

Les rentadores mecàniques antigues duren més que les seves contraparts modernes, això és un fet. Però la qüestió no està en la mecànica i l'electrònica, sinó en la producció en massa i les condicions del mercat. Les primeres rentadores trigaven molt a produir-se, estaven fetes per qualitat i eren cares. Les màquines es van muntar a partir de peces resistents sota un estricte control i proves constants. No escatimaven en materials: el dipòsit era d'acer inoxidable, els contrapesos de ferro colat i el cos de plàstic car. Com a resultat, el consumidor va rebre un "assistent domèstic" resistent al desgast per una quantitat ordenada.

Ara la competència obliga els fabricants a reduir costos i accelerar la producció. Les rentadores no són controlades per persones, sinó per robots; s'utilitzen els materials més barats, contrapesos de formigó i dipòsits de plàstic. Fins i tot el cos està fet de plàstic prim, tot per reduir costos. La producció en sèrie també hi aporta la seva aportació: es munten més equips i augmenta el percentatge de defectes. Però les rentadores modernes costen diverses vegades menys que els seus "ancestres": el preu mitjà és de 10 a 12 mil. Si aquesta unitat dura fins i tot 3 anys, "recubrarà" el seu cost completament.