Com ajustar la duresa de l'aigua en un rentavaixelles Midea

Com ajustar la duresa de l'aigua en un rentavaixelles Midea Normalment, els propietaris de rentavaixelles confien que poden configurar la duresa de l'aigua una vegada després de comprar electrodomèstics i no tornar-hi mai més. Però aquesta opinió és errònia, perquè la duresa de l'aigua de l'aixeta no és constant i canvia de tant en tant, la qual cosa afecta el consum de sal, reduint-lo o augmentant-lo. En aquest article veurem amb detall quin ha de ser el paràmetre de duresa de l'aigua en un rentavaixelles Midea, quan s'ha de canviar i com.

Què feu clic per establir els paràmetres correctes?

Sovint als nous compradors de PMM els sembla que és molt difícil establir la duresa al rentavaixelles per primera vegada, perquè mai abans s'havien trobat amb aquest procés. Tanmateix, no hi ha res difícil de configurar si coneixeu exactament el procediment. Les nostres instruccions us ajudaran amb això.

Obriu la porta de la cambra de rentat i activeu el rentavaixelles amb el botó d'encesa.
Mantingueu premut el botó de selecció del cicle de funcionament durant cinc segons, que activarà el mode per configurar la duresa amb la qual haurà de funcionar l'intercanviador d'ions.

Sabreu que el mode de configuració del suavitzador d'aigua s'activa quan l'indicador del abrillantador comença a parpellejar activament.

Ara heu de prémer el botó per seleccionar una configuració que canviarà els modes de duresa en l'ordre de H1 a H6, on el primer indicador es calcula per a aigua amb una duresa de fins a 5 dH i amb un consum de sal zero, i l'últim: per a aigües amb una duresa superior a 35 dH i amb un consum de 60 grams de sals en un cicle de treball.
Ara només queda prémer el botó d'engegada perquè s'hagi completat la configuració i la màquina recordi l'indicador seleccionat.

El nivell de duresa sempre s'ha de seleccionar segons l'aigua real del subministrament d'aigua. Si aneu massa lluny amb la configuració, la sal es desaprofitarà, per això haureu de comprar aquest producte més sovint, i si intenteu estalviar diners, pot ser que no hi hagi prou sal per regenerar la resina d'intercanvi iònic. l'intercanviador d'ions, per això la peça fins i tot pot fallar.

Com determinar de manera independent l'estat de l'aigua?

L'estat de l'aigua és molt fàcil d'esbrinar si vius a una ciutat gran. En aquest cas, simplement podeu anar de tant en tant al lloc web oficial de la companyia d'aigua local, que està obligada a publicar regularment les dades actuals sobre la qualitat de l'aigua i canviar la configuració de duresa si han canviat a la ciutat a causa del temps. de l'any. Si vius en un poble o poble petit, hauràs d'obtenir tu mateix informació sobre la qualitat de l'aigua. Enumerem els mètodes més populars i accessibles per comprovar la duresa.

L'estudi de la massa, per al qual cal comparar la massa de líquid presa de diferents fonts. Cal omplir diversos recipients idèntics amb aigües diferents i després pesar els tipus de líquid. Com més gran és la massa d'aigua, més dura és. Aquesta és lluny de ser la forma més precisa de determinar la duresa, però és fiable, proporcionant almenys dades mínimes en condicions on no hi ha informació sobre la qualitat del subministrament d'aigua.
La determinació de la sabonitat és un mètode que utilitza sabó de roba normal, que s'ha de mullar i després ensabonar-se les mans amb ell. Si l'aigua de l'aixeta és dura, el sabó de la roba serà difícil d'escumar. Al contrari, si l'aigua és d'alta qualitat i suau, hi haurà molta escuma i es rentarà lentament.
L'aparició d'escala és un altre indicador pel qual es poden determinar les propietats de l'aigua de l'aixeta.Si sovint es formen escates i sediments a la tetera i apareixen dipòsits de cal a les aixetes, aleshores teniu aigua dura de baixa qualitat a casa, que caldrà tractar.
La nuvolositat és un altre mètode que indica la presència d'aigua dura, però sense la informació específica necessària per afinar el rentavaixelles. Hauríeu de prendre una ampolla d'aigua clara sencera, posar-la en un lloc fosc durant dos dies i després examinar acuradament el recipient. Si s'ha format una pel·lícula i una nuvolositat a les parets de l'ampolla, això indica una gran duresa de l'aigua.
Finalment, les tires de prova són la manera més precisa de determinar la duresa, que s'ha de parlar per separat.

Aquestes tires d'un sol ús són una manera objectiva de comprovar la qualitat de l'aigua, per la qual cosa els experts recomanen utilitzar-la. Molt sovint al mercat hi ha tires impregnades amb una composició especial. Aquest dispositiu s'ha de submergir en aigua durant un segon i, a continuació, comparar el color resultant amb les instruccions, que enumeren tots els colors possibles de la tira i la duresa que representen.

Una mica més fiables són les tires de l'empresa Biosensor Aqua, que s'han de submergir en aigua durant uns segons i esperar aproximadament un minut fins que la tira canviï de color. Després d'aquest procediment, també heu de comprovar el color amb tots els resultats possibles descrits a la taula.

El més difícil són les tires, que s'han d'utilitzar juntament amb reactius especials. En aquest cas, cal prendre un got d'aigua, col·locar-hi una tira reactiva i, a continuació, afegir lentament el reactiu. Quan el color apareix al provador, s'ha de comparar amb la informació de les instruccions per conèixer la duresa de l'aigua.

La forma més fiable de provar és un mesurador de TDS, que és més car que les tires de prova, però no és d'un sol ús i també és més precís.

Així, les tires de prova segueixen sent la millor opció per esbrinar ràpidament els indicadors de l'aigua de l'aixeta. Els mètodes d'avaluació subjectiva no proporcionaran les dades necessàries per configurar un rentavaixelles; no es necessita un tester electrònic car en condicions en què només cal provar l'aigua unes quantes vegades a l'any, però les tires de prova d'un sol ús són gairebé tan precises com un mesurador de TDS. , però són molt més barats.